Els professionals de l’educació, sota el paraigua de la seva institució educativa, no poden aïllar-se de la dinàmica social contemporània, ni de l’espai i el temps que els ha tocat viure: moviments socials crítics, emergència progressiva d’una ciutadania cada vegada més conscient, exigència de realitats socials i ecològiques sostenibles, etc. (Sauvé, 2014).
Amb l’establiment, l’any 2015, del pla mundial de les Nacions Unides per a la implementació de l’Agenda 2030 amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), observem un nou gir ètic en l’educació, associat amb una preocupació per incorporar o reforçar les temàtiques relacionades amb l’ètica, la sostenibilitat, la responsabilitat social, la perspectiva de gènere o la inclusió en els plans docents de tots els nivells educatius.
En aquest marc, la institució educativa no pot quedar-se al marge; té la responsabilitat social de comprometre’s amb valors ètics, i acompanyar infants i joves perquè actuïn com a ciutadans en aquest context convuls d’incertesa i canvis constants.
Ja fa anys que es qüestiona la tasca d’educar entesa només com a possessió de coneixement. Els darrers anys, els adeptes al concepte de societat del coneixement han fet múltiples aproximacions al terme. Actualment, la responsabilitat social de la institució educativa consisteix a donar forma a un coneixement nou, complex, que permeti establir relacions davant els fenòmens globals i complexos que presenta el món actual. Segons Morin (1994) «la intel·ligència que només sap separar atrofia les facultats de comprensió i reflexió, i elimina així les possibilitats d’un judici correcte o d’una perspectiva a llarg termini». Actualment, el saber que està modificant les nostres societats no és el saber antic, acumulat i irreflexiu, sinó el saber nou, aquell que afavoreix la capacitat d’acció d’infants i joves. I això demana d’institucions educatives capaces d’assumir el canvi (Innerarity, 2011).
«Una de les maneres de referir-se a les noves exigències que la societat del coneixement planteja als éssers humans es formula com a capacitat d’innovar o creativitat. D’acord amb aquest objectiu, les organitzacions −siguin escoles, universitats, partits o parlaments− estan cridades a configurar-se com a comunitats d’aprenentatge i a generar coneixement.»
(Innerarity, 2010)
La institució educativa com a organització té un clar component educatiu i alhora ètic en si mateix: la manera d’organitzar-se, de gestionar el control o la presa de decisions, de donar resposta als seus participants, etc. (Etkin, 2002). Només si la institució educativa és capaç d’assumir la responsabilitat i la necessitat de transformació que la societat li demana serà capaç de donar resposta als reptes actuals, i d’«ajudar» els aprenents a construir aquest «nou» coneixement.
Seguint aquesta idea, Alfaro i Rivera (2011) (a Fuentes, 2020) exposen quatre àmbits d’actuació que haurien de repensar les institucions educatives, amb aquesta voluntat ètica i de responsabilitat social:
- El funcionament organitzacional.
- L’àmbit educatiu i tot allò que l’afecta.
- La rellevància de la transferència del coneixement i la innovació docent.
- La facilitat de la participació social dins la institució.
Així doncs, necessitem que les escoles trenquin amb els models organitzatius rígids i uniformes que han caracteritzat bona part de la seva història al llarg dels dos últims segles, perquè la societat actual és complexa i està interrelacionada. La renovació és vital.
«Les escoles han de convertir-se en llocs on tothom pugui formar-se i materialitzar les seves aspiracions de transformació, canvi i benestar. Abans que res, les escoles han de permetre’ns, com a individus i com a col·lectiu, realitzar possibilitats desconegudes. En moltes parts del món, l’accés universal a l’escola ha proporcionat oportunitats transformadores a individus i comunitats senceres per augmentar la consciència i desenvolupar noves habilitats, així com per comprendre i imaginar noves trajectòries d’aprenentatge i creixement. Amb massa freqüència, però, les escoles actuals serveixen per consolidar les desigualtats i ampliar les disparitats, cosa que caldria corregir.»
(UNESCO, 2022)
Us plantegem algunes preguntes reflexives que poden orientar la vostra indagació sobre la responsabilitat social de la institució educativa on us esteu formant com a docents.
- De quina manera el projecte educatiu de centre condiciona el dia a dia a les aules: tant en l’àmbit curricular com metodològic (metodologies de treball, organització i jerarquia curricular, etc.)?
- El centre participa en alguna xarxa d’innovació o millora pedagògica?
- Quin tipus de relació de col·laboració manté el centre amb la comunitat local?