Eix 4. Ètica i deontologia de la professió docent

«¿Qué es la ética sino la práctica de la libertad, la práctica reflexiva de la libertad?»

(Foucault, 1984)

Tot i que els conceptes d’ètica de la professió docent i deontologia de la professió docent són utilitzats, moltes vegades, com a intercanviables, hauríem de poder-los diferenciar.

«La ética profesional comprende el conjunto de principios morales y modos de actuar éticos en un ámbito profesional, forma parte de lo que se puede llamar ética aplicada, en cuanto pretende −por una parte− aplicar a cada esfera de actuación profesional los principios de la ética general pero paralelamente −por otra− dado que cada actividad es distinta y específica, incluye los bienes propios, metas, valores y hábitos de cada ámbito de actuación profesional.»

(Bolívar, 2005, pàg. 96)

D’aquesta manera, podem dir que l’ètica de la professió docent inclou els béns propis, les metes, els valors i els hàbits de l’àmbit d’actuació del docent. D’altra banda, la deontologia és la part de l’ètica que tracta dels deures i les obligacions que afecten la professió docent i que s’articulen en un conjunt de normes. L’ètica de la professió docent no es redueix, per tant, a una deontologia de la docència, a un conjunt de normes que regeix la conducta de qui exerceix l’acció educativa, encara que pot i ha de tenir en compte les aportacions rellevants que procedeixen de les diverses deontologies de la professió docent que fins ara han estat elaborades (Martínez, 2010).

El gir ètic en l’educació que es dona a partir dels anys noranta del segle passat a Espanya (Ibáñez-Martín, 2015) ve acompanyat de la proliferació de codis ètics o deontològics de la professió docent elaborats per diferents col·lectius de professionals de l’educació. Aquests documents tenen l’objectiu comú de revalorar la professionalitat dels educadors des de la idea que tot professional exigeix un saber, un saber fer i un saber ètic que avalin la seva actuació davant la societat (Fuentes, 2020, pàg. 73). Tanmateix, Fuentes (2020) assenyala la necessitat d’assumir el paper regulador d’aquests documents com un instrument generador d’un ethos professional basat en l’autonomia de judici moral i competència professional del docent, i allunyat de la concepció tècnica de la figura i el rol del docent en què la tipificació de normes i pautes d’acció mitjançant codis deontològics busca deixar el mínim espai possible a l’atzar i la necessitat de decidir.

En aquest sentit, tot i que el coneixement i el compliment del codi deontològic són exigències imprescindibles per a la professió docent, més que reconèixer normes i sotmetre’s a codis és fonamental, com a component clau de la identitat professional, desenvolupar una ètica de la responsabilitat o de la corresponsabilitat que pugui guiar l’acció docent, i que capaciti el professorat a aplicar, amb autonomia, els principis de l’ètica general per a la resolució de situacions particulars o dilemes morals que puguin sorgir en el seu quefer docent (Apel, 1992). No es tracta, per tant, d’aprehendre un seguit de valors i patrons de pensament ètics externs, sinó més aviat d’aprendre’ls, fer-los seus i incorporar-los a la seva pràctica professional d’una manera significativa (Martínez et al., 2002, pàg. 26).