Eix 6. Reptes ètics de les TIC

La incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) als contextos educatius es justifica, des de fa més de tres dècades, per:

  • La necessitat d’adaptar l’ensenyament a les exigències de la societat contemporània, anomenada del coneixement o de la informació.
  • La preparació de l’alumnat davant de les noves formes culturals digitals.
  • L’increment i la millora de la qualitat dels processos d’ensenyament i aprenentatge.
  • La innovació dels mètodes i els materials didàctics, entre d’altres.

No obstant això, la integració de les TIC perquè produeixin canvis significatius en el context educatiu requereix molt més que una bona infraestructura tecnològica i formació orientada al desenvolupament de competències tècniques en l’ús de programari o maquinari específics. El valor pedagògic de les TIC depèn del paper que se’ls atorgui i de l’ús que se’n faci en un determinat context educatiu. En aquest sentit:

«[…] el desarrollo de marcos de interpretación, de herramientas de pensamiento que permitan al alumno contrastar y situar la información y el conocimiento acumulado, reconocer los códigos y lenguajes de los distintos saberes y aprender a utilizarlos para expresar sus comprensiones y argumentos, realizar juicios éticos y seguir aprendiendo a lo largo de toda su vida, se presenta como uno de los desafíos fundamentales de una educación formal que no se evada de las problemáticas de su tiempo.»

(Sancho, 1998, pàg. 42)

Es fa necessari, per tant, articular visions integrades i complexes que s’allunyin del reduccionisme tècnic, que tinguin en compte el conjunt de les dimensions que interactuen en els processos d’ensenyament i aprenentatge, i que ajudin a promoure una reflexió, des de l’ètica, sobre el sentit de l’educació en la societat tecnològica i el sentit de la tecnologia en l’educació.

Com adverteixen Yanes i Area:

«La introducción de las nuevas tecnologías de la información en un contexto de racionalidad instrumental, las convertirá en instrumentos de alienación y no en un instrumento de liberación y emancipación humana del profesorado y del alumnado.»

(Yanes i Area, 1998, pàg. 28)

Pel que fa a les respostes que ha d’articular el professorat davant dels reptes ètics que plantegen les TIC, és interessant fer referència a Hargreaves (2003), qui reclama un professorat catalitzador i contrapunt dels reptes de la societat actual. Com a catalitzadors, els docents han de ser capaços de:

  • Desenvolupar un profund aprenentatge cognitiu, la creativitat i la inventiva entre els estudiants.
  • Apostar per la investigació, el treball en xarxes i equips, i la formació professional permanent.
  • Promoure la resolució de problemes, l’assumpció de riscos, la confiança en el procés de col·laboració i l’habilitat d’enfrontar-se al canvi permanent.

Com a contrapunt, els docents han de preocupar-se, alhora, del caràcter i dels resultats; de l’aprenentatge emocional i de l’aprenentatge cognitiu; del desenvolupament personal i professional, i de l’aprenentatge professional; de la vida de grup i del treball en grup; de preservar la continuïtat i la seguretat, i de promoure el risc i el canvi. En resum, ser docent vol dir exercir una professió que no només proporciona valors, sinó que, amb TIC o sense, també ha d’estar dirigida per valors en la seva pràctica quotidiana.

This site is registered on wpml.org as a development site.